Albert Musons, la meva última entrevista

Albert Musons va començar a militar al socialisme el 1978 i des d’aquesta data fins ara la seva ideologia l’ha convertit en un element que molts cops el propi PSC no ha entès. En aquesta segona part de l’entrevista al conseller de Cultura de Gràcia hi trobareu les claus sobre la seva ideologia, els seus somnis i aspiracions i sobre què en pensa dels mitjans de comunicació locals, entre ells Ràdio Gràcia.

 -Com et definiries ideològicament?

-Socialista però amb una component més nacionalista i independentista gracienca, entenent-ho com una necessita fonamental que Gràcia tingui molt més poder polític perquè si no el projecte global de Barcelona pot fracassar. Estic apartat de qualsevol forma d’espanyolista. Sóc socialista i nacionalista contundents.

 -Alguna d’aquestes etiquetes t’ha costat o t’ha tallat les ales?

-Crec que la suma, en tot cas. Aquest independentisme gracienc pot haver fet pensar a algú que com a regidor de Gràcia hauria demanat més competències per al Districte. El nacionalisme, actualment, no és el sector dominant en el PSC i segur que no ha acabat d’agradar, tot i la meva lleialtat absoluta al partit durant molts anys.

 -No haver estar regidor de Gràcia és un somni frustrat?

-Sí, políticament és el meu gran disgust. Em vaig posar a la política per moltes coses però sempre he pensat que un polític no serveix per a tot i jo pensava que podia contribuir a la Vila treballant des de la regidoria. No m’ho vaig plantejar fins un temps després que vaig començar a ser conseller. Em feia molta il·lusió. No diria que és una frustració però sí un gran disgust personal que ha estat un cop molt dur perquè he fracassat tres cops. Bé, a la tercera vegada, m’he retirat.

 -T’has sentit prou recolzat en aquest mandat?

-Pel meu partit a Gràcia, sí. Hi ha hagut moments concrets que el partit podia haver tingut una determinada actitud però m’he sentit recolzat. Quant al PSC de Barcelona, m’ha ignorat totalment des de fa uns anys. No m’han tractat, ha estat com si no existís. En el moment que em vaig decidir no presentar-me va ser un profund dolor però penso que si jo hagués volgut presentar-m’hi un altre cop ho hauria fet sense problema. En Guillem Espriu no s’hauria presentat mai. Per tant, cap problema ni cap retret a Gràcia però si jo hauria optat per presentar-m’hi el PSC no m’hauria posat en el número 13 ni tindríem la regidoria de Gràcia.

 -T’has plantejat en algun moment donar-te de baixa?

-En la meva relació amb el PSC en aquests moments, a nivell personal, vull donar tot el suport al regidor de Gràcia, Guillem Espriu. Sobre la meva relació amb el PSC i el meu futur estic en un període de reflexió.

 -Però no m’has respòs la pregunta. T’has plantejat deixar en algun moment el partit?

-Dins d’aquest procés en què estic, totes les hipòtesis són possibles però donar-me de baixa no és una prioritat.

 -Podria ser una prioritat canviar de partit?

-En aquest sentit, rotundament, no. Hauria de sortir un partit independentista gracienc… Dins dels actuals partits polítics que governen l’Ajuntament i el país, no m’he aniria a cap d’ells sinó que marxaria a casa perquè el que passa és que després de trenta anys de militància es creen unes relacions personals i afectives amb la gent perquè són moltes hores de treball i costa molt desarrelar-te a més a més per anar a un altre partit. És clar que en alguns partits hi tinc amics personals però canviar de partit, no.

 -Repassant les teves funcions com a consellers, ens toca parlar de la ràdio. Com veus el present i el futur de Ràdio Gràcia?

-Primer, com a conseller no estic content com a model de ràdio local. Des de que vaig entrar fins ara el model que més s’acosta és l’actual però el problema és que realment el Districte se la cregui. S’ha de veure que hi ha una ràdio municipal sense cap mena d’intervencionisme polític. Poc a poc s’ha avançat i estem millor que fa deu anys però estem a anys lluny dels que hauria de ser. Cal incrementar el pressupost de forma notable i definir el model d’una forma clara. El Districte s’ha de creure la ràdio i veure que la gent de Gràcia necessita una ràdio. L’aposta econòmica és fonamental. Per la meva part, com a conseller de la ràdio, no ho he sabut resoldre. En un determinat moment m’hi vaig cansar molt perquè hi ha coses que és com donar-se cops de cap contra una pedra.

 -Qui és la pedra? Els tècnics o el regidor de torn?

-Si el regidor de torn té un model clar, s’aposta amb més diners i el que necessita la ràdio no és un pressupost gaire exagerat. Penso que vam fer una cosa molt bona que va ser la de subratllar l’interès dels mitjans de comunicació locals en el passat mandat.

 -Però en definitiva no ha servit per a res…

-Tens raó però en general les subvencions als mitjans han crescut una mica.

 -Molt en general…

-Molt en general… Ara, sobre la ràdio no me’n vaig content.

-Quins consells li donaries al nou regidor Espriu?

-No crec que li hagi de donar consells. Cal que escolti molt a la gent i això crec que en Guillem Espriu ho sap fer. Cal que potenciï molt el paper dels consellers de Districte, que tingui una visió molt global del districte, no només de la Vila sinó també dels altres territoris; que intenti entendre al màxim del gracianisme amb els seus elements positius; Hi ha molta feina per a fer. Hi ha moltes patates calentes a solucionar.

 -Quines serien les més immediates a resoldre?

-Cal encarar d’entrada una bona festa major i s’hauria de fer algun retoc al Pla de Mobilitat, estudiant-lo, com s’ha posat a la pràctica i com s’ha aplicat. Ara bé, com a tema molt immediat i que afecta a tota la ciutat, cal capgirar de dalt a baix el model de participació ciutadana perquè és un fracàs. És complicat i fa que la gent pensi que la seva veu no serveix per a res. Una millorar no passa tant per fer reunions i reunions perquè sí. Ha de ser més clar, més ordenat i potenciar coses que han funcionat com els consells de barri. Igualment, caldria analitzar i solucionar certa degradació que pateixen les places de la Vila.

 -A partir d’ara, en Musons què farà?

-Com a prioritat, ja amenaço que escriure serà la meva prioritat i col·laborar en aquelles entitats que pugui ser útil. Continuaré militant a Gràcia, dedicant molt èmfasi al Grup 1850 i posant-me a la disposició del regidor del Districte per a qualsevol cosa en què li pugui ser útil.