No podem oblidar-te, Albert
Doncs no, no ho podem fer. No podem oblidar tot el que ens has ensenyat, Albert. No podem oblidar tantes hores parlant sobre periodisme, sobre política, sobre la vida mateixa, sobre els valors, la Història i el territori. No podem oblidar que has estat un segon pare, un mestre d’una àmplia generació de periodistes graciencs i barcelonins, que estimem la nostra professió, que ens agradaria poder compartir amb tu l’ofici actual.
Ara fa cinc anys ens vas deixar, entre la incredulitat i la tristesa. Encara ara ens costa parlar de tu com una absència però hem après molt d’aquest moment dur, del que va significar i com ens ha marcat en el present i en el futur.
Recordo les discussions que teníem sobre paper o digital, sobre el paper dels periodistes, les fonts d’informació i la política municipal. Ens vam deixar pel camí les xarxes socials i crec que ara tindríem un intens debat sobre el periodisme actual.
No podem oblidar-te, Albert Musons. A la teva memòria. Eterna memòria.
