I deu anys després ets entre nosaltres, Albert

I deu anys després, Albert, la gent et recorda amb molt amor. Emprenedor, periodista, conseller tècnic del Col·legi de Periodistes de Catalunya, poeta, historiador, inconformista, socialista, pare del gracianisme, amic, oncle, germà, estimat. Ja ens vas veure, Albert, aquest dissabte a Can Musons, sí, a Can Musons, l’espai que l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar amb el teu nom i que ja saps que comparteixen els teus estimats Castellers de la Vila, la Federació de la Festa Major i la Federació de Colles de Sant Medir. Això sí, vam inaugurar el cap de setmana amb un cercavila pels carrers de la Vila amb les colles de cultura popular. Fent fressa, molta fressa perquè ens sentissis.

Aquest dissabte centenars d’amics teus ens vam reunir després de deu anys de la teva desaparició. En Carles Geli, en Joan Carles Peris i en Vicenç Sanclemente, a dalt de l’escenari comentant les teves diverses facetes i convidant a altres a parlar sobre tu. Quina conxorxa! I quantes coses ets per a tots. Quantes coses has fet a la teva vida i moltes encara eren desconegudes per a nosaltres. De nen, per exemple, vas començar a fer d’editor amb un setmanari que es deia ‘No, no, no’ per a la família i que estava fet a mà. Feies les còpies amb paper carbó i després les venies a pares, oncles i germans.

T’agrada escriure i escrius molt. Ara la bona gent de Gràcia ha recopilat dos llibres pòstums: ‘Cartes des de Menorca’ i una antologia de poemes que porta el títol ‘A tanta bona gent com he conegut’.

A Can Musons vam riure, vam recordar, emocionar-nos i sentir el nus a la gola. Recordant que ets un gran home, recordant que la paraula ‘amic’ té un elevat valor per a tu -«Després de la família, el més important per a l’Albert era l’amistat», ha dit en Geli. També fent explícit que ets un pare per a molts de nosaltres, periodistes que ens vas acollir amb la teva empenta. Moltes hores al Col·legi de Periodistes, a La Ceba o a l’Sporting!

Ara fa cinc anys vaig escriure ‘No podem oblidar-te, Albert‘, un article per recordar-te i recordo aquesta frase: «Doncs no, no ho podem fer. No podem oblidar tot el que ens has ensenyat, Albert. No podem oblidar tantes hores parlant sobre periodisme, sobre política, sobre la vida mateixa, sobre els valors, la Història i el territori. No podem oblidar que has estat un segon pare, un mestre d’una àmplia generació de periodistes graciencs i barcelonins, que estimem la nostra professió, que ens agradaria poder compartir amb tu l’ofici actual».

Quan te’n vas anar, em vas fer una putada, amic. Vaig estar uns quants anys que no podia dir el teu nom en veu alta. En venien llàgrimes i tristesa. I et trobava a faltar. Molt, amic. Deu anys després quan dic el nom d’Albert Musons se m’omple la boca d’orgull, de ser amic teu i haver gaudit amb Gràcia 6, amb Transversal, amb el Cantonada Memòria, aquell programa de Ràdio Gràcia que presentàvem colze a colze, i amb tants altres projectes que vam encetar. Sorneguer i tossut, amb el Grup 1850 vam fer canviar el nom de la plaça Rius i Taulet per plaça de la Vila de Gràcia. I ens vam quedar tan amples. Semblava una quimera quan ens vas reunir a uns quants a La Violeta.

Dissabte amb en Gerard Maristany i amb en Quim Perelló, reíem, pensant què en diries ara de les xarxes socials, del Procés, de la Vila de Gràcia o d’altres coses i moments actuals. Hem canviat una mica, Albert, i el món, Barcelona i Gràcia han canviat han canviat. Però et seguim estimant i recordant perquè ets entre nosaltres.

Deu anys després hem vençut la por i la tristesa i seguim compartint les teves paraules, els nostres records i la teva humanitat.

Hi ha un home que ha marxat de casa
que no ha acceptat la rendició
un home en braços del seu àngel
hi ha algú que ja ha vençut la por.