Quan HAL 9000 parli català
Oportunitats i reptes de la revolució de la veu i els assistents virtuals
Estem més a prop del que Arthur C. Clarke va imaginar el 1968 a ‘2001, Odissea Espacial’ i Stanley Kubrick va projectar amb la pel·lícula homònima. Estem a tocar de HAL 9000, el superordinador amb qui els astronautes interactuaven a la immensitat de la nau Discovery. I l’èpica dels nostres dies és que disposem de la intel·ligència artificial a les nostres vides quotidianes.
En aquest moment, un de cada quatre estatunidencs ja té un assistent virtual a casa, segons l’estudi ‘The Infinite Dial 2019’, realitzat per l’Edison Research i Triton Digital. Però la idea no és convertir-nos en esclaus dels HAL 9000 del segle XXI. Tot al contrari, obrir l’oportunitat a nous continguts i experiències.
Quan el 2007 Apple va presentar l’iPhone es va produir una revolució en la forma d’interactuar amb la tecnologia. Fins llavors els dispositius mòbils i ordinadors s’utilitzaven a través de botons i interfícies poc efectives. El que va canviar va ser la pantalla tàctil. Ara sembla molt habitual lliscar el dit per la pantalla, prémer icones i que s’obri una aplicació. És un accés molt intuïtiu que ens remet al nostre aprenentatge primerenc com a éssers humans: aprenem tocant les coses.
2018 ha representat una eclosió dels nous players a l’ecosistema de la veu, el darrer graó de l’evolució interactiva. Amb la veu ens allunyem del hardware. El fem més invisible i tenim una major llibertat de moviments i noves formes de consum.
Ara mateix, hi ha quelcom més intuïtiu que una pantalla tàctil. És la veu. I ens trobem de ple en una nova revolució tecnológica, que implica la intel·ligència artificial aplicada als assistents de veu.
Alguns estudis indiquen que el 2020, el 50% de les cerques a Internet es faran a través de veu. Gràcies als avenços en algoritmes de processament natural del llenguatge hem vist una ràpida evolució en els darrers anys. Així els sistemes d’assistència per veu com Amazon Alexa, Google Home, Apple Siri o Microsoft Cortana han assolit un nivell de maduresa important. És una nova forma per interaccionar amb les màquines que ens aboquen a una nova finestra al coneixement i, el que és més important, una nova finestra per a la creació audiovisual.
La revolució de la veu a través dels assistents virtuals ens permet donar una nova vida als continguts i serveis de marques, instituciones i mitjans de comunicació.
De moment, veiem una diversificació interessant de dispositius amb diverses funcions i diferents espais on interactuar: llars, vehicles, oficines, fàbriques, etcètera. Ens trobem a les portes d’una forma d’interactuar amb les màquines que pot canviar dràsticament molts sectors professionals i estils de vida de la societat.
Aquests assistents virtuals són capaços d’interactuar amb nosaltres a través de diferents dispositius com el nostre mòbil, altaveu o rellotge intel·ligent, ordinador, tablet, televisió, electrodomèstics o fins i tot en el nostre propi cotxe per tal de fer la nostra vida molt més fàcil i agradable. Hem de considerar, a més a més, un entorn omnipresent en el qual trobem solucions i experiències intel·ligents.
El ventall d’oportunitats que ens obre la revolució de la veu és important. A nivell dels mitjans de comunicació, només dues idees. Els assistents de veu potencien els continguts en format podcast. L’audio és un format molt rentable per a les empreses de continguts. Una nova finestra de continguts a distribuir arreu del món.
D’altra banda, el periodisme de servei és un filó en aquestes noves plataformes i serà molt important entendre que només en el món del posicionament i les cerques, així com en la producció de continguts hi haurà noves oportunitats professionals.
Però amb noves oportunitats també hi ha nous reptes que hem de tenir en compte. Per una banda, com a usuaris socials, hem perdut la innocència sobre la importància de la privacitat. Aquesta setmana, la ministra de Justícia d’Alemanya, Katarina Barley, demanava que “aquelles empreses que ofereixen assistents virtuals han de garantir els millors estàndards de protecció de dades i seguretat”.
Com a país, a més a més, amb la revolució de la veu tenim l’oportunitat de consolidar la llengua catalana com una eina vehicular a la Xarxa. Els reptes de futur que en un temps van representar el domini .cat o la Viquipèdia tenen un nou paradigma en l’enorme treball que queda per tal que el català esdevingui llengua d’ús normalitzat en els assistents virtuals. Alexa, Google Home o Siri parlaran català.
Miquel Pellicer, director d’Estratègia i Comunicació del Grup Lavinia
Article publicat al programa oficial del Mercat Audiovisual de Catalunya 2019.
