Saül Gordillo: «La ràdio pública té la necessitat i l’obligació d’innovar»

Gordillo va començar en el món del periodisme com a corresponsal d’El Punt, fundador d’El Punt Maresme i coordinador de diverses edicions d’aquest diari, va fundar la revista local Repòrter de l’Alt Maresme. Director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), va ser impulsor juntament amb altres periodistes del portal de política Poliblocs. També fundador de la Catosfera i ha estat cap de continguts digitals d’El Periódico de Catalunya. El gener de 2016 va ser nomenat director de Catalunya Ràdio. És autor dels llibres ‘Superperiodistes en l’era de la sobreinformació’ (Editorial UOC, setembre de 2010); ‘Les barbaritats de Fèlix Millet’ (Ara Llibres, desembre de 2009);  ‘Nació.cat’ (editat per Mina i Òmnium Cultural, el juny de 2007); i ‘Sobirania.cat. 10 anys de la revolta política catalana a Internet’, editat per Creat edicions.

[+] Entrevista Saül Gordillo, en castellano

-Catalunya Ràdio inicia nova temporada. A la presentació vas dir que no es tracta «només d’una nova temporada sinó que és un intent per recuperar oients perduts i d’altres de nous». Com ho fareu?

-Fent uns continguts diferents, més frescos i més joves, que no eren els habituals; trencar amb la dictadura de l’agenda informativa, sense renunciar a la tasca de servei públic que hem de fer; fer que l’emissora soni diferent. Tenim una aposta pels esports molt clara i volen apostar per la cultura, l’entreteniment, el coneixement i les tendències. Volem potenciar a més a més el tema digital perquè és una forma d’arribar a gent que està fora de la ràdio tradicional i fora de l’entorn tradicional. Les xarxes socials han de permetre compartir el contingut que interessi a cada oient.

-Teniu identificats els públics que us manquen?

-Sí, nosaltres tenim una audiència amb una mitjana d’edat superior a la d’altres emissores i creiem que no podem renunciar a oferir continguts que interessin a una audiència més jove. També creiem que no per fer continguts joves expulses a l’audiència més veterana perquè en el fons ningú es vol sentir vell. Tothom es vol sentir jove i per tant, si fem continguts actuals però ben explicats, l’audiència tindrà major interès pel que estem fent. Per tant, es tracta de rejovenir sense excloure a ningú.

-Portes aproximadament nou mesos al capdavant de Catalunya Ràdio. Quin balanç en fas?

-Estic content perquè penso que em recuperat la il·lusió i hem posat les bases per a una nova etapa. Estem a l’inici d’una temporada diferent i ens fa la impressió que hi havia molta gent que tenia ganes que Catalunya Ràdio fes una proposta com la que hem fet, que connectés amb els valors històrics de l’emissora i que ho fes amb orgull i sense complexos.

-Quins serien aquests valors històrics?

-Doncs apostar pels esports, el bon humor però també sent atrevits, arriscant, crear models i nous formats. La ràdio pública té la necessitat, l’obligació d’innovar i ser l’avantguarda de la ràdio. Cal tenir l’obligació de trencar amb propostes esgotades i aportar noves maneres de fer. El programa de la Mariola Dinarès, ‘PopAp’, va en aquesta línia, igual que el programa d’els ‘Quatre Gats’ amb en Ricard Ustrell,… fer programes en directe amb unitats mòbils o en un vaixell va en aquesta línia d’inventar-nos coses. En el seu temps, Catalunya Ràdio ho va fer i ara ens toca tornar-ho a fer.

-A final de temporada Catalunya Ràdio serà líder d’audiència superant RAC1?

-Nosaltres fem una proposta de graella més atractiva, fresca, valenta i innovadora, apostant per la informació i els esports. Gaudirem amb la proposta que hem fet i cal tenir en compte que els resultats a la ràdio són lents i no ens volem obsessionar amb els resultats a curt termini. Ara per ara donem el missatge que recollim el testimoni dels oients que volien canvis a Catalunya Ràdio.

-Vas ser director de l’Agència Catalana de Notícies (2007-2011). Què vas aprendre d’aquella etapa que t’està servint ara?

-Doncs la passió, l’ambició i l’existència d’un projecte i que molt sovint no tot són recursos sinó que hi ha una força molt important a partir de la bona sintonia interna, el lideratge i les ganes de ser líders. A Catalunya Ràdio es respira això després d’unes etapes difícils i que no han posat en risc el prestigi de l’emissora. Hi ha una part de l’audiència que pot tornar a sintonitzar amb nosaltres i això passa per la il·lusió interna i per les ganes de ser valents. Tincs les mateixes sensacions que vaig viure a l’Agència. Era una agència petita amb un projecte molt gran i la vam convertir en gran a base de tenir aliats interns i explicant el projecte arreu. Em recorda la capacitat única quan tens un projecte d’explicar-lo, insistir, compartir-lo i fer que s’extengui com una taca d’oli. Ara a Catalunya Ràdio es comença a respirar aquesta mateixa sensació.

-El periodisme local t’ha servit per concebre la comunicació des de la proximitat i la il·lusió?

-Això i el tema digital que també et dóna una mirada i una forma de treballar on no t’obsessiones pels recursos sinó imaginació. L’entorn digital funcionen amb un esperit col·laboratiu, amb la implicació de la gent. Que siguem la ràdio nacional de Catalunya no significa que haguem de ser institucionals i distants. Els nous temps demanen proximitat, calor, capacitat de reacció i flexibilitat. Això té molt a veure amb Internet.

-Has assumit també la responsabilitat dels mitjans digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Quins són els reptes digitals de la Corporació?

-Cres que el principal repte és fer que el tema digital sigui el pal de paller de la modernització de les redaccions i la confluència d’aquestes. La digitalització és estratègica i cal que els mitjans conflueixin així com els seus professionals. Catalunya Ràdio i TV3 formen part d’una Corporació que ha d’aprofitar i optimitzar els seus recursos.

-Però en quin paper queda aquesta aposta després que el Govern rescartés augmentar el pressupost en 26 milions d’euros?

-Intentarem fer el que ens pertoca fer sabent que el context econòmic és difícil pel conjunt de l’Administració i del sector públic.

-En quin grau els gestors dels mitjans públics han de patir les ingerències polítiques?

-Crec als gestors dels mitjans públics ens paguen per administrar aquestes pressions. Les pressions existeixen tant en el món públic com privat. Cal preservar l’interès general i el ciutadà i cal mantenir el nostre compromís de servei públic. Cal preservar el nostre compromís però no em sento pas més pressionat que quan treballava en els mitjans privats.

-Sobre l’interès general, a vegades es té la sensació que els mitjans públics estan altament polititzats. Es pot fer una ràdio pública catalana per a la gent a qui no li interessa el Procés?

-Seria excèntric plantejar que la ràdio pública del país no reculli allò que el país està vivint amb una intensitat inèdita. És objectiu que hi ha una situació política concreta i no podem no voler explicar el Procés a l’audiència per no rebre crítiques. No podem deixar això en mans de les xarxes socials. Com a periodistes i mitjans de comunicació tenim l’obligació i una funció, que és la d’explicar les coses com són i donar claus a la ciutadania perquè actuï en conseqüència. No estem més polititzats per un desig sinó perquè el voltatge polític del país és molt més alt ara que fa deu anys. L’interès periodístic i social és evident.

-L’ecosistema comunicatiu català viu una alta concentració de mitjans digitals. Hi ha espai per una convivència de projectes públics i privats?

-En termes econòmics alguns ho estan passant malament. D’altres comencen a tenir una situació equilibrada però justa i aquí de fons hi ha la qüestió fins a quin punt l’entorn digital és rendible en un país i una llengua com la nostra sense ajuts públics. El debat no és si n’hi ha molts o pocs sinó si els que hi són estan disposats a aguantar sense guanyar molts diners. El temps dirà si hi ha prou beneficis per repartir entre molts o si cal que hi hagi una concentració de mitjans per reduir el repartiment en termes de patrocinis o subvencions.

-La concentració de mitjans seria la solució?

-No, penso que en la mesura que ara hi ha més mitjans que tenen una textura no només voluntarista sinó amb un model d’obtenir com més beneficis millor, aquesta situació fa que sigui complex l’ecosistema amb unes dimensions que són les que són.

-Què creus que ha de fer un mitjà per evolucionar i convertir-se en un mitjà rendible?

-Doncs no hi ha fórmules màgiques. No poden tenir estructures molt pesades; han de tenir la capacitat de captar la publicitat que ara no està entrant en el món digital i integrar molt bé la publicitat dels monstres globals d’Internet. Jugar molt bé amb aquestes grans companyies. Potser també no només han d’oferir continguts sinó també serveis i actes presencials. Cal tenir una component multimèdia i teixir aliances amb les marques i els anunciants que no només es volen anunciar sinó també compartir els seus continguts. Tothom intenta trobar solucions però a vegades és fàcil de dir i difícil d’aplicar.

[+] Entrevista Saül Gordillo, en castellano