John Carlin: “Si escribiera que Mandela es un mediocre no estaría haciendo un favor ni a la verdad ni al ejercicio del periodismo”

John Carlin

Justamente este 11 de febrero se celebran 20 años de la liberación de Nelson Mandela tras más de dos décadas de su encarcelamiento por parte del regimen de Sudáfrica. Estos día podemos disfrutar de ‘Invictus’, la película que narra la vida de Mandela tras su encarcelamiento, pasando por su resurreción como presidente del país y su consiguiente estrategia para convertir la hasta entonces racista camiseta de los ‘Springbooks’ en un símbolo de unidad nacional. La película de Clint Eastwood, junto a Morgan Freeman y Matt Damon, no tendría sentido sin el libro de John Carlin, ‘El Factor Humano’. Precisamente, en este veinte aniversario hablamos con el periodista y escritor británico sobre Mandela, Sudáfrica, el fútbol y, como no, el FC Barcelona. Leer más

Juan Antonio Bayona: “Es sorprendente que sólo una generación nos separa del hambre” [setiembre 2009]

Juan Antonio Bayona

Nacido en el barrio de Trinidad (Barcelona) en 1975. Es director de cine. Tras educarse en la profesión en la EscuelaSuperior de Cine y Audiovisuales de Cataluña (ESCAC), sus primeras obras estaban en el mundo del videoclip, trabajando para artistas como OBK, Camela o Alaska. En 2009 presentó en el Festival de Sitges su primera película, ‘El Orfanato‘.  Leer más

Claves para superar el ‘paradigma Lost’

Serie Lost

En la actualidad la mayoría de las redacciones de los medios de comunicación viven un pulso entre identidades contrapuestas que, en algunos casos, me recuerdan a los grupos que existen en la serie de ficción Lost (Perdidos, en Cuatro). Supongamos que un medio es una isla remota del Pacífico donde han ido a parar a los pasajeros de un vuelo transoceánico después de un accidente. Estos nativos digitales tendrán que convivir con Los Otros , unos antiguos pobladores que han vivido en la isla por los siglos de los siglos. El ‘paradigma Lost’ en los medios de comunicación: dos comunidades de origen muy diferente conviviendo en un mismo ecosistema, compitiendo por la subsistencia y alienándose continuamente. Hagamos un ejercicio de reflexión: como llamamos a los compañeros de trabajo que no están en el departamento digital: los de papel, el resto, los otros, … Leer más

El factor Mandela

Presidente Mandela. Foto: MH/ME - RTRFLNZ

“Señor Freeman, hoy es su día de suerte. Tengo un guión que creo que podría interpretar”. Con estas palabras el periodista John Carlin se confesó al actor norteamericano Morgan Freeman en un pueblecito de Irlanda. Ambos coincidían en una cena de un amigo común y ambos han acabado en un proyecto común: explicar la vida de Nelson Mandela. Leer más

Encarna Roca: “L’administració de Justícia ha estat la més perjudicada a l’Estat per tots els governs”

Encarna Roca, magistrada Tribunal Constitucional. FOTO: UB

Entrevista publicada a Barcelona Informació el desembre de 2008

Encarna Roca. Magistrada del Tribunal Suprem. Nascuda a Barcelona fa 64 anys. Catedràtica de Dret Civil. De petita volia estudiar Grec i Llatí. El Parlament de Catalunya l’ha proposat per formar part del Tribunal Constitucional.

Bioètica i els pocs recursos de la judicatura són dues de les principals preocupacions de Roca, que considera que els únics límits de la investigació científica són els drets fonamentals dels ciutadans

Què representa la proposta del Parlament de Catalunya per a vostè?

No és ni molt menys retòric però és un gran honor que m’hagi proposat per sobre de tot el Parlament de Catalunya. Després si m’acaben votant al Senat, serà una gran responsabilitat institucional.

El seu és un llarg camí fins arribar en aquest punt.

Vaig estudiar Dret perquè l’escola li va aconsellar a la meva mare que deixés d’estudiar allò que m’agradava que era Llatí i Grec per fer una carrera amb més futur. A casa no hi havia gaire diners per gastar en una carrera que no produís resultats a mig termini. Així, vaig començar Dret, pensant que no m’agradaria i canviaria ben aviat però va ser tot el contrari.

El Dret Civil va evolucionant amb el temps, afegint qüestions contemporànies com per exemple les que afecten al medi ambient?

El Dret en general evoluciona pel que la gent necessita en cada moment concret. Però hem de tenir en compte que el Codi Civil de l’any 1889 ja tenia unes normes sobre temes de pol·lució i medi ambient, que no tenien aquest nom però que ja remetien a qüestions sobre els fums que emetien les fàbriques.

En el seu curriculum trobem que ha format part de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Aquesta és una de les seves principals preocupacions?

Ho vaig haver de deixar per incompatibilitat amb la tasca al Tribunal Suprem i m’ocupava sobre la biomedicina i la seva aplicació per resoldre problemes molt profunds on el Dret entra indirectament però que afecta a la societat, tenint en compte aspectes relacionats amb les cèl·lules mare, els avortaments de persones menors d’edats i qüestions que es plantegen en l’actualitat com molt noves.

En quin punt està l’Estat espanyol en qüestions sobre Bioètica?

-Tenim la tendència de pensar que Espanya és un estat endarrerit i no és veritat. Els anglesos van començar a treballar a partir dels anys setanta però Espanya s’hi va afegir immediatament i en aquests moments en els fòrums internacionals se l’escolta.

Quins són els límits de la investigació científica?

Crec que els únics límits són els drets fonamentals dels ciutadans. Un no pot emprendre una investigació científica si aquesta lesiona algun dret fonamental. És l’única limitació acceptable en un món globalitzat on hi ha una sèrie de tendències religioses. Cal respectar la llibertat religiosa però de cada ciutadà.

Així quan en els darrers temps coneixem parelles que han tingut un segon fill per intentar curar les dolències del primer, què en pensa?

És una polèmica falsament provocada perquè aquí sí que estan implicats drets fonamentals. A Espanya hi ha un dret a la dignitat però no crec que la dignitat es trobi malmesa per aquesta decisió dels pares perquè aquest segon nen, neix absolutament sa i la voluntat de curar malalties es completament vàlida.

Percep que als ciutadans ens costa confiar amb la Justícia?

No ho sé perquè el que és veritat és que cada cop hi ha més plets. Les estadístiques que tinc és que l’any 2007 van augmentar les demandes, entorn el 5%. Si la gent no creïés en la Justícia se n’anirien a un altre lloc a resoldre els conflictes.

Quin és el problema doncs?

La majoria de jutges fan el que s’ha de fer, aixó sí, amb molts pocs recursos. Aquest és un problema que segur que fa que el ciutadà no confiï gaire en la Justícia. En molts jutjats vostè pot veure sales atestades de feixos de papers, que pot induir a pensar que aquells papers es perdran. Miraculosament, tots els assumptes que he tingut al Suprem estan foliats i no hi ha cap pàgina que es perdi.

“Si la gent no creïés en la Justícia se n’anirien a un altre lloc a resoldre els conflictes”

Però hem de confiar en els miracles?

L’administració de Justícia ha estat la més perjudicada a l’Estat, en general, per tots els governs perquè no s’ha fet una acció com s’ha fet amb Hisenda o com s’ha fet en els bancs per posar-la al dia amb recursos adhients, completament informatitzats i connectats.

Hi ha vies de solucionar aquesta precarietat?

Sí, crec que hi ha vies de solució. Miri, nosaltres a la sala primera del Tribunal Suprem, som deu magistrats. Tenim molts assumptes a resoldre perquè estem al voltant de les 2.500 sentències. Hi ha hagut una voluntat per part del president d’organitzar millor el treball i ha hagut una injecció de diners per part del Ministeri sobre un pla d’organització i aquest s’executa. No s’arregla posant mil jutges més perquè d’aquí un temps aquests estaran col·lapsats un altre cop si no hi ha un sistema racional de treball.

La política està massa vinculada a l’àmbit judicial?

Hi ha coses que sembla que no s’expliquen bé. Per exemple, els debats als mitjans de comunicació sobre el Tribunal Suprem comencen i acaben per esbrinar si hi ha majoria de progressistes o conservadors. Algú s’ha parat a observar que totes les sentències que s’han dictat des de que jo hi sóc s’han dictat per unanimitat? Uns i altres ens posem d’acord quan els arguments jurídics són acceptables.

Parlem de ciutat. Què representa la Carta Municipal per a Barcelona?

Barcelona sempre ha tingut la sort de tenir estatuts propis que veritablement li han permés prendre determinades polítiques i propiciar determinats desenvolupaments molt útils per a una ciutat perquè permeten a altres ciutats prendre exemple i pensar que la nostra ciutat té uns mitjans útils i la gent en treu uns beneficis.

Quant a infraestructures, la nova Ciutat Judicial accentuarà la proximitat de la Justícia?

Torno a insistir que el dia a dia no depén d’una ciutat ben organitzada sinó tenir els mitjans legals perquè estigui ben organitzada. En aquest cas, l’avantatge però és que els sistemes informàtics també estaran més centralitzats en un conjunt d’edificis pròxims i segurament evitaran casos flagrants com el de la nena Mari Luz. S’ha d’evitar casos d’aquests amb sistemes adequats i fer la Justícia més segura, pels propis jutges perquè aquests ja estem preocupats perquè és la seva pròpia feina la que es posa en dubte.

Albert Musons, la meva última entrevista

Albert Musons va començar a militar al socialisme el 1978 i des d’aquesta data fins ara la seva ideologia l’ha convertit en un element que molts cops el propi PSC no ha entès. En aquesta segona part de l’entrevista al conseller de Cultura de Gràcia hi trobareu les claus sobre la seva ideologia, els seus somnis i aspiracions i sobre què en pensa dels mitjans de comunicació locals, entre ells Ràdio Gràcia.

 -Com et definiries ideològicament?

-Socialista però amb una component més nacionalista i independentista gracienca, entenent-ho com una necessita fonamental que Gràcia tingui molt més poder polític perquè si no el projecte global de Barcelona pot fracassar. Estic apartat de qualsevol forma d’espanyolista. Sóc socialista i nacionalista contundents.

 -Alguna d’aquestes etiquetes t’ha costat o t’ha tallat les ales?

-Crec que la suma, en tot cas. Aquest independentisme gracienc pot haver fet pensar a algú que com a regidor de Gràcia hauria demanat més competències per al Districte. El nacionalisme, actualment, no és el sector dominant en el PSC i segur que no ha acabat d’agradar, tot i la meva lleialtat absoluta al partit durant molts anys.

 -No haver estar regidor de Gràcia és un somni frustrat?

-Sí, políticament és el meu gran disgust. Em vaig posar a la política per moltes coses però sempre he pensat que un polític no serveix per a tot i jo pensava que podia contribuir a la Vila treballant des de la regidoria. No m’ho vaig plantejar fins un temps després que vaig començar a ser conseller. Em feia molta il·lusió. No diria que és una frustració però sí un gran disgust personal que ha estat un cop molt dur perquè he fracassat tres cops. Bé, a la tercera vegada, m’he retirat.

 -T’has sentit prou recolzat en aquest mandat?

-Pel meu partit a Gràcia, sí. Hi ha hagut moments concrets que el partit podia haver tingut una determinada actitud però m’he sentit recolzat. Quant al PSC de Barcelona, m’ha ignorat totalment des de fa uns anys. No m’han tractat, ha estat com si no existís. En el moment que em vaig decidir no presentar-me va ser un profund dolor però penso que si jo hagués volgut presentar-m’hi un altre cop ho hauria fet sense problema. En Guillem Espriu no s’hauria presentat mai. Per tant, cap problema ni cap retret a Gràcia però si jo hauria optat per presentar-m’hi el PSC no m’hauria posat en el número 13 ni tindríem la regidoria de Gràcia.

 -T’has plantejat en algun moment donar-te de baixa?

-En la meva relació amb el PSC en aquests moments, a nivell personal, vull donar tot el suport al regidor de Gràcia, Guillem Espriu. Sobre la meva relació amb el PSC i el meu futur estic en un període de reflexió.

 -Però no m’has respòs la pregunta. T’has plantejat deixar en algun moment el partit?

-Dins d’aquest procés en què estic, totes les hipòtesis són possibles però donar-me de baixa no és una prioritat.

 -Podria ser una prioritat canviar de partit?

-En aquest sentit, rotundament, no. Hauria de sortir un partit independentista gracienc… Dins dels actuals partits polítics que governen l’Ajuntament i el país, no m’he aniria a cap d’ells sinó que marxaria a casa perquè el que passa és que després de trenta anys de militància es creen unes relacions personals i afectives amb la gent perquè són moltes hores de treball i costa molt desarrelar-te a més a més per anar a un altre partit. És clar que en alguns partits hi tinc amics personals però canviar de partit, no.

 -Repassant les teves funcions com a consellers, ens toca parlar de la ràdio. Com veus el present i el futur de Ràdio Gràcia?

-Primer, com a conseller no estic content com a model de ràdio local. Des de que vaig entrar fins ara el model que més s’acosta és l’actual però el problema és que realment el Districte se la cregui. S’ha de veure que hi ha una ràdio municipal sense cap mena d’intervencionisme polític. Poc a poc s’ha avançat i estem millor que fa deu anys però estem a anys lluny dels que hauria de ser. Cal incrementar el pressupost de forma notable i definir el model d’una forma clara. El Districte s’ha de creure la ràdio i veure que la gent de Gràcia necessita una ràdio. L’aposta econòmica és fonamental. Per la meva part, com a conseller de la ràdio, no ho he sabut resoldre. En un determinat moment m’hi vaig cansar molt perquè hi ha coses que és com donar-se cops de cap contra una pedra.

 -Qui és la pedra? Els tècnics o el regidor de torn?

-Si el regidor de torn té un model clar, s’aposta amb més diners i el que necessita la ràdio no és un pressupost gaire exagerat. Penso que vam fer una cosa molt bona que va ser la de subratllar l’interès dels mitjans de comunicació locals en el passat mandat.

 -Però en definitiva no ha servit per a res…

-Tens raó però en general les subvencions als mitjans han crescut una mica.

 -Molt en general…

-Molt en general… Ara, sobre la ràdio no me’n vaig content.

-Quins consells li donaries al nou regidor Espriu?

-No crec que li hagi de donar consells. Cal que escolti molt a la gent i això crec que en Guillem Espriu ho sap fer. Cal que potenciï molt el paper dels consellers de Districte, que tingui una visió molt global del districte, no només de la Vila sinó també dels altres territoris; que intenti entendre al màxim del gracianisme amb els seus elements positius; Hi ha molta feina per a fer. Hi ha moltes patates calentes a solucionar.

 -Quines serien les més immediates a resoldre?

-Cal encarar d’entrada una bona festa major i s’hauria de fer algun retoc al Pla de Mobilitat, estudiant-lo, com s’ha posat a la pràctica i com s’ha aplicat. Ara bé, com a tema molt immediat i que afecta a tota la ciutat, cal capgirar de dalt a baix el model de participació ciutadana perquè és un fracàs. És complicat i fa que la gent pensi que la seva veu no serveix per a res. Una millorar no passa tant per fer reunions i reunions perquè sí. Ha de ser més clar, més ordenat i potenciar coses que han funcionat com els consells de barri. Igualment, caldria analitzar i solucionar certa degradació que pateixen les places de la Vila.

 -A partir d’ara, en Musons què farà?

-Com a prioritat, ja amenaço que escriure serà la meva prioritat i col·laborar en aquelles entitats que pugui ser útil. Continuaré militant a Gràcia, dedicant molt èmfasi al Grup 1850 i posant-me a la disposició del regidor del Districte per a qualsevol cosa en què li pugui ser útil.